Vull cridar sense alçar gens la veu, vull que la meua ànima conte, a tu, a ell, a tothom , que deixe de callar-ho tot, que tinga ganes de expressar allò que sent, quan les cosses li molesten, quan es trenca, no vull restar sola a un racó pensant en cosses de les quals no hi puc traure res... No vull menjar-me una i un altra i un altra vegada el cap, perquè aquest es fa boig i em crida PROU. Però encara així des del llit, al terrat, a les places, em passege, em dibuixe un somriure o me l'esborrone amb successos estúpids, en soledat trobe certa boira de vegades bonica unes altres fastigosa.
Tinc a l'esquena un parell d'ales, creativitat, expressió, sense elles podria morir, però de vegades, quan més alt volen volar, les amague, i veig volar sense mi les meues idees.
He creat un estat dictatorial i cada dia em done un bon colp d'estat, per recordar-me que hi ha cosses que he de millorar, que cal volar, que cal continuar, sempre continuar.
Encara que si sóc sincera hi han dies en els què en aquell racó em tanque i els exèrcits liberals tornen de nit amb la derrota entre les mans mirant-me amb tristesa i dient-me : Si potser demà surt dels llençols.
Pues vuela, vuela lo más alto que puedas, porque tus alas son más resistentes que las de Ἴκαρος, y te llevarán más lejos.
ResponElimina¡¡Suerte con este proyecto, aunque no la necesites!!