Massa prompte t'has alçat, el Sol encara no hi és al cel i has tornat a les teues pors més bàsiques, la foscor. Immòbil i amb els ulls ben oberts et quedes al llit sense poder moure't, les ombres et rodegen i dansen al voltant teu, tot el cos és congela i rígidament t'alces menejant els braços per espantar als fantasmes.
Al obrir la porta els peus cauen fins al carrer i el dur ciment penetra més enllà de la pell i de nou un colp de gel et paralitza el cor, no respires, un fi alè musical se'n surt entre els llavis. Lentament fas algunes passes cap endavant, quan el rostre se't banya i comences a córrer estrenyent els ulls, córrer sense direcció travessant carrers sense eixida i eixides sense entrades.
Finalment una punxada et buida l'ànima i caient a terra sents trencar-se sense dolor tots el ossos del teu cos. Encara no ha eixit el Sol i les aigües encara són fredes a més potser el teu cos irremeiablement blanc trobaria calor al Sol.
Et crides dient-te:
-Precaució! Per les venes corre la sang!
... i amb la força d'un trenc d'alba et fiques de peu de nou, passeges pels carrers buscant cent motius o només un motiu, buscant perdre la raó ...Quan arribes de nou a casa i tornes al llit omplint un buit del que ningú s'assabentat et dius entre sospirs:
-No t'equivoques encara aguantes de peu...
I de nou,entre llençols.
