Allò quotidià , aquells petits detalls quotidianament captivadors feia temps que li passaven per davant sense produir cap sensació.
Però avui ha alçat el cap del terra, hi ha vist els núvols,el cel, aquell blau tan estranyament agradable i s'ha mort de ganes per abraçar un nuvol, per pujar-se a la rama d'un arbre i fer petons a aquell blau encisador...
...i s'ha enamorat perdudament d'aquelles cosses que ja havia oblidat, de tot allò que el món tenia per a oferir-li i que feia temps que no acceptava.
De vegades, pot ser perquè estem massa afaenats, les coses mes simples i allò que fèiem sovint; desapareixen davant dels nostres ulls. Desconnectem el xip i ens centrem en allò que acapare més la nostra atenció en aquells moments.
ResponEliminaQuan tot és a la normalitat, tornen a aparèixer i ens pareix més bonic encara.