divendres, 24 de desembre del 2010

CARPE DIEM

Em passe els dies menjant la sorra captiva als punys, em passe les hores enfonsant-me entre mantes i llençols, abandone esplai la realitat i em vaig trobant amb antigues fades i verinoses papallones. Estic de peu mentre analitze la fredor de la veritat, caure és un concepte només per a voladors, la tos em duu dolor de cap, per dir-li tos a tantes coses.

Per l'horitzó apareix massa sovint el cavall d'Atila, som amics, les nostres passes sempre arrasen, portem el foc a l'ànima ell és conqueridor d'imperis eterns i jo...jo hauria de cercar algun talent, però cap em queda bé,assumpte de talles. 

La pluja és la meua amant més secreta, però amb el ritme del món és àcida i cal cercar un bon sopluig, sopluig,que és tan llunyà com ho pot ser la mà, que fantasmagòrica travessa el sostre, però no arriva a acaronar el rostre.


No deixar-se morir és la meta de qualsevol batec. Complexe de presoners, mai hi ha prou aire, per un moment res no s'escoltà, tot era una llum -no un estel- i la més profunda soledat. Pots ser terra i cel o també mar, l'horitzó efímer amb vaixells o si et pareix imperfecta pluja als cabells, jo he estat part del sòl, fusió repulsiva.


Quan la neu faça caure el sostre romandré en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Blogger design by suckmylolly.com