Tot el que ens rodeja,
tot allò en el que crèiem acèrrims,
totes les coses que fem,
tot el que sentim,
totes les paraules...
Mentides
Els vespres de diumenge,
els somriures vitals,
els sentiments en paraules,
els sentiments en actes...
Mentides
Que el món gira,
el determinisme i el existencialisme,
les teories antropològiques,
les lletres i les ciències...
Mentides
Les mirades i carícies,
els bateigs accelerats,
els passejos aeris,
els insectes,
la confiança...
Mentides
Res no hi ha que creure en aquest món de falsificadors, enginyosos i garramosos, res que estimar, res que recordar, res que oblidar... Tot és mentida. Una mentida gran, tan gran que ens crèiem de debò que és una mentida i vivim amb el desencant per no saber que és la veritat més gran. Encara que potser, que ho fem perquè és més fàcil viure en mentida que caure de cop en ella.
L'única cosa que sé ,és que m'agradaria que un colp haguera fet esclatar la pol·lució i que només jo, boira efímera, haguera omplit momentàniament el cel nocturn.Romandré en silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada