diumenge, 2 de gener del 2011

Bufant

Al final és inevitable el principi.

A l'estil de la màfia més subtil:
Ciment a les sabates i a nadar.
Mentre el cant de les sirenes no abandone la playlist...
                                             podem cantar sota la pluja.
A·les·hores els sobren agulles,
                                 >>--------->tir amb arc i...          
                                                                                               una hora menys en Canàries, gràcies.

La peixera està fins a dalt,
                                           glú º
                                                   glú º
                                                            glúº

memòria de peix, res s'oblida si arriba a les >--ras--pes--|).
El peix de colors se'n va anar un dia de pluja,medalla d'or
15.000 km de tolls, tot un record paradisíac.Somric.                 
                                          Per què?
                                                                                                        Ara puc ser astronauta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Blogger design by suckmylolly.com