Al final és inevitable el principi.
A l'estil de la màfia més subtil:
Ciment a les sabates i a nadar.
Mentre el cant de les sirenes no abandone la playlist...
podem cantar sota la pluja.
A·les·hores els sobren agulles,
>>--------->tir amb arc i...
una hora menys en Canàries, gràcies.
La peixera està fins a dalt,
glú º
glú º
glúº
memòria de peix, res s'oblida si arriba a les >--ras--pes--|).
El peix de colors se'n va anar un dia de pluja,medalla d'or
15.000 km de tolls, tot un record paradisíac.Somric.
Per què?
Ara puc ser astronauta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada