divendres, 21 de gener del 2011

D'ensomni.

 Sobre la galta un fred estrany i atractiu feia de tant en tant de llançadora fins a la primera parada al cel, ni de Déu ni de glòria, només de boira o fum, no sé distingir. Un rellotge trenca la temprança nerviosa de l'espera incessant de fer del món un lloc millor, no queda espai als espills per a més reflexos. 

Una sensació de coneixença onomatopeica i simbolista d'aquell lloc, indesxifrable per a la ment malalta d' estels confosos contínuament amb avions. Aleshores no hi han raons per aquells nombres rojos que desdibuixen la pèrdua, és l'impuls de cremar i després amb el cinisme humà apagar el foc amb neu de pot. Més bé, no és cinisme, és publicitat temptadora, no doneu mitjans per apagar si no voleu que res esclate en flames.

Les fulles presenten certa resistència a la caiguda llibre, no hi han arbres perennes ni caducs, no hi han arbres, només transformacions metafòriques -que no exemptes d'explicitat- de meteorits de tinta esborronada. Poc a poc, amb el desaparèixer continu, incessant i inexorable del Sol i amb la versemblança entre la ficció i la realitat ,es torna allà on un sospir estacional acompanya la son i tot torna a començar.

Dels escacs al parxís. Viatge programat, places limitades.

2 comentaris:

  1. Si, m'agrada.
    I si, ho entenc. entenc el text perfectament. El que no entenc és el mateix que et diu a tú el que has escrit. Millor dit, el que intentaves dir quan escrivies. Però tant se val.
    Últimament sento massa cops això de que ningú entén res quan intentes (tú, o altres persones a les que llegeixo) expressar coses escrivint. I he de dir algunes coses al respecte:
    Una, que ningú ha d'entendre el que vols dir. Cadascú interpreta, i busca entre les paraules allò que imagines que evoquen a l'autor a través del seu context. Mai busques entendre res interpretant amb el teu "univers" conceptual. Realment, l'analfabetisme funcional d'avui dia és aquest. No llegir només, intentar esbrinar sense els "filtres" propis. mirar amb els ulls de qui escriu, perquè ho fa, que sent.
    dos, que tots no usem grans vocabularis no vol dir que no els comprenguem. escriure sempre naix d'una opció lliure de reclusió entre lletres. Però ens ho venen com una activitat narcisista i no ho és. Jo no escric per als demés. Tú tampoc. Escrius perquè t'ajuda a alguna cosa, pense. allibera?
    tres, si algú enten xorrades, no passa res. almenys mira un text que no les diu. Com tothom diu, "a mi els poemes d'amor no m'agraden" quan li poses una poesia davant. L'amor i els sandvitx de nocilla no són l'unica cosa que apareix als textos que parlen d'emocions (Tots!).

    bon text per a un dia de les paelles que sembla que ha sigut lliurement solitari. A mi m'hagués indignat també no veure els llaços rojos al seu lloc.

    En hora bona!

    ResponElimina

 
Blogger design by suckmylolly.com