Pomes interculturals.

Va caure allà dintre, entre la pau i la calma, la falta d'aire se li aparegué com un calfred intens. Va traure els ulls i el nas, feia ressò de la seua capacitat pulmonar agafant poc a poc l'aire gèlid que connotava el contrast culpable de l'enrogir dels llavis en petits trocets de pell.Debats eterns de crits i blasfèmies, camina banyant-ho tot i trepitja amb força els endolls sense importar la descàrrega voraç o la brutalitat de les factures.

Al més pur estil animal, calla i corre, així empeny amb força les llambordes i amb una mica de sort mossega a la lluna despistada. És una malaltia sanguínia de la que ningú parla, un parc d'atraccions tancant temps enrere.Tot per acabar al voltant d'un duel, pistolerisme com a llei verge, quatre passes i ja no hi han petjades sols un rastre de plomes i pols ensorrada -tanta com per acabar amb tots els gots que guarden sucre i guix de colors-.

Pel carreró una pluja de pomes i bales d'argent. Després llum de llanterna i lectura sota els llençols.