Anem caient, | | |
| | |
| |
| | | |
| |
mentre, l'estufa mor cada cinc minuts
i l'habitació es plena de boira gelada, residu del fred.
El mapa esclata i moltes peces no es recuperen, [ + ]
| | |
| |
| | | |
| |
mentre, l'estufa mor cada cinc minuts
i l'habitació es plena de boira gelada, residu del fred.
El mapa esclata i moltes peces no es recuperen, [ + ]
...i a mi em feia gràcia la utilització del pretèrit imperfet.
>>------------------>
Com una fletxa directa, alçar-se i adonar-se'n.
Hi ha coses que no hauria de comprendre,
hi han coses que no hauria de defendre.
Totes les passes són vida
i la vida és un glaçó.
Sense adonar-nos, ens anem morint, deixant morir.
I el temps és a tots els llocs,
des de rellotges fins a les precipitacions
i encara guanyem.
Potser perquè la empàtica solitud regna
en el termòmetre on mesurar
-nos
-me
-ho.
És més interessant sortir al carrer i trobar-te amb el temps que mirar les previsions,sortir i trobar-te amb la mateixa incertesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada