Un fil de veu entre el continu estat atemporal,
un fil que surt de la boca i recorre el cos,
com tisores que segueixen línies de punts.
Llibres al cap com cançons de bressol,
però ningú dorm,
amb ulls com a plats,escoltant:
Un parell de reis
amb corones d'espines
repletes de roses
que caminen amb decisió cap a guillotines,
que passen de llops de mar a nàufrags.
El cor amb batecs ben accelerats,
pensant en una creuada,
on no hi han promeses de cel,
d'on prové l'espenta?
Els voltors guaiten en la llunyania,
que ompli les mesures objectives,
i la ciència es desmembra violentament,
esquitxant qualsevol indici d'ajuda,
omplint de sang les palpebres de les ànimes.
Terrenalment patètiques, celestialment inexistents.
Prometre és delicte,
delicte en la delectança de salvació,
i estic infectant-me les ferides,
i estic desperta,
i estic volant de cap al precipici.
Sempre amb dolcessa,
escoltant o contant
històries per a no dormir,
amb els ulls com a plats...
-escolta, no et deixes vèncer,
vell llop de mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada