Tard

Avui, no hi haurà salvació,
de cop et trobaràs acaronant el rastre que queda a l'aire,
a pocs kilòmetres,
a molts anys
             -atemporalment-
buits de llum.


Som codis literaris,
plànols del tresor
en els que la creu
que marca l'equilibri,
la raó,
       el destí...,
ha estat arrencada,
suplint la sang amb tiretes de dibuixos
sobre les quals formular hipòtesis de
                                                     riure's
 que s'esvaeixen entre els sorolls de les ciutats.


Vam emblanquir els murs,
els vam contagiar de la nostra sang,
                                                 roja,
que ratlla sempre amb la força d'un riu enfurismat.


Vaig a trencar l'eternitat,
penses beure't la sorra,
vaig a beure'm el mar,
penses acabar amb mi,
pense acabar amb tu.


M'inundes la sang.