Jo m'encarregaré del colp de gràcia,
amb un parell d'arraps a cada galta,
adéu al sheriff, la ginebra de taverna
i els dobles a les cartes.
Direcció al Sol,
que marca,
allibera,
ofega,
crema...
Mata.
Vaig a bullir
entre els perols de la cuina,
entre els fogons.
Ni te n'adonaràs.
Et menjaràs el meu cor
a cop de ganivet i forquilla...,
els indis, què salvatges!
La ironia t'esquitxa el rostre,
a cau d'orella un riu de verí,
cabalós i mortífer,
destrossa la riba,
malaltissa percepció.
Escac i mat,
tinc la teua reina,
alfil, torre i rei...
tot i això encara guanyes tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada