diumenge, 12 de juny de 2011

Mig gram de meteorologia



Sempre l'ombra intel·ligible que es desprèn del buit,
si escoltes el missatge, no matis el record,
menja't l'oblit de tantes altres veus,
no demano res, tot i que voldria...
voldria només ésser.

Estic cremant les naus,
purificant els versos,
vivint dintre del surrealisme de
fanals famolencs sortint
de suaus aleteigs de papallones.

Pateixo d'anacronisme,
de moralitat fatalista,
refugiada en les trinxeres
se m'agrupa el fracàs.

Açò és la meua rendició o redempció,
l'estupidesa ,la solitud a les pupil·les.

diumenge, 5 de juny de 2011

Coses que no oblidar



Sóc un desert de terra humida,
comparteixo una part de fusta 
que sura sobre l'aigua,
i el plom als peus 
que em fa partícip d'una Atlantis moribunda.


Amb les mans dibuixo coloms,
ombres que volen pel sostre,
el buit celestial,
tanco els ulls,
controlo el vol,
no la caiguda.


No sé mesurar el Temps,
teu suposo,
em manca comprensió,
la condemna de no ésser res,
solitud, absència i... 
                              caliu.


Escolta entre llençols,
c'est fini,
i desprès oblida,
oblida tindre en compte que
...no sé francès.
 
Blogger design by suckmylolly.com