Sempre l'ombra intel·ligible que es desprèn del buit,
si escoltes el missatge, no matis el record,
menja't l'oblit de tantes altres veus,
no demano res, tot i que voldria...
voldria només ésser.
Estic cremant les naus,
purificant els versos,
vivint dintre del surrealisme de
fanals famolencs sortint
de suaus aleteigs de papallones.
Pateixo d'anacronisme,
de moralitat fatalista,
refugiada en les trinxeres
se m'agrupa el fracàs.
Açò és la meua rendició o redempció,
l'estupidesa ,la solitud a les pupil·les.
