Fills del circ

Fills del circ, 

en constant canvi,

però sempre,

              sempre

amb el mateix espectacle.

Un pas més, sols un pas més, arribar a terra ferma i desaparèixer entre les llums blanquinoses que penetren la pell com una lluna en flames. Em pregunto si avui hi haurà lluna plena fora, si algú estarà cremant records a vora platja i si haurà tornat el senyor Calcetins.

 Un pas més i em llevaré aquestes sabatetes, em miraré a l'espill deslliurant els cabells de la continua pressió i atacaré feroçment la porporina..., no hi ha qui es desfaci de la porporina.


Un pas més, oblidaré el teu nom, el teu parlar i el teu silenci, sobretot el teu silenci, sempre jugaves a la tensió, provant el límit de la meua fermesa, jo et posava entre les cordes i tu tornaves als buits de la meua defensa, tornaves a recordar-me que el tot i el res eren tan atzarosos que de res serviria un pas més.


S'alcen exaltats, la música indica que és el moment, perquè ara sí, l'emoció els acarona la pell, és una sensació metafísica coetània a les meues pors, les absències i la nocturnitat, perquè jo sóc la vertadera pell de tots ells. Esclata el silenci sobtat, la foscor ompli les pupil·les, si que ha d'haver lluna plena ja que encara resta llum als meus peus i és que el teixit plastificat és prou translúcid, al matí sempre té un aroma de joguines noves.


Ara si, el moment just, alço el genoll, estiro els dits, i em deixe caure. Avui regalaran un globus als assitents i suposo que trauran de passeig al lleó per si els nens volen una foto, hauré d'amagar-me una bona estona. 


Mentre me'l mire, li pregunte -com rutinàriament faig-,si m'explicarà el truc aprofitant l'ambient familiar que ja existeix. El seu silenci m'incomoda avui més que mai i a cau d'orella l'informo de que mai em tornaré a llançar, ell mirant-me arranca a parlar d'assumptes estúpids, en recuperar el silenci, ha perdut la meua atenció.


Mirant al front confessa, no sé explicar-t'ho, suposo que la màgia encara està de la nostra part... I tornem al silenci, mentre al fons del cor encara sento els nervis i el mareig de conèixer tan a prop un estimable odi a la màgia, la porporina i la resignació, sobretot la resignació.