 |
| Inventari |
ENS EN SORTIM.
Hi han viatges que per salut no podem oblidar. Un dia comences a compartir somnis i al poc temps tens una motxilla enllestida, un somriure, cert nerviosisme i sobretot il·lusió i il·lusions. I sense pensar-ho massa et veus entre molta gent fent saltets d'excitació mentre escoltes un panegíric reggae de com canviar el món, desprès a so de tele-tenda cuines plans i macarrons,accelerant-se el cor,poc a poc, a l'espera d'un llançament presagiat cap a noves aventures.
Morella és un bon lloc on continuar un viatge per la nostra cultura, la nostra esperança. I entre tendes voladores, formigues-aranya, i les brises dels pobles del nord, un combat actiu contra el cansament et fa situar-te de cop entre més d'un miler de persones, que com tu, guaiten per deixar-se omplir-se de la màgia dels contes d'uns conta-contes que es fan dir Manel.Les nits allargades a so de ritmes diferents, històries de hippies fantasmes i els graus creixents i decreixents.
Quan els somniadors es barregen, ja fa un temps que me n'ha donat que el resultat és una explosió continuada de riure i sobretot de crear, així doncs entre els pedregosos camins morellans, esquives a un taxista furibund-imaginari, per a retrobar-te amb vells i estimats coneguts, que acaben participant del teu viatge.
I finalment et trobes a la fresqueta de l'última parada del teu cap de setmana, un Ares petit i acollidor. Amb el cansament al cos, i les dificultats superades saps que haurà valgut la pena arribar-hi. En caure la nit un altre cop, entre un fred arrelat ja als ossos dels desacostumats que vivim a vora mar, el teu cor s'impacienta fins que la última veu que quedava en la programació arriba. I com sempre un grandiós Alabajos, et fa creure en l'esperança, en el seguim avançat, i en que paga la pena ser els Utòpics, idealistes, ingenus, perquè és la manera més factible de pensar,crear i reivindicar . Un cop comença a cantar les cançons que tan bé ens sabem, és el moment en que una se n'adona que aquest viatge no acaba mai,perquè en alçar novament el cap veus la sinceritat als ulls d'aquell cantautor que canta Al Vent, himne indefugible, i saps que vols continuar.
En arribar a casa, tornem a planejar, perquè suposo que som així, que bé creuar-nos en el camí, que bé fer viatges que et fan creure en el que fas, penses, creus i lluites.
Ulls humits quan llig l'entrada. Son acumulada?Sí,i no. Per què he d'amagar-ho? Llàgrimes d'emoció, la utopia iniciada. Es parla de trobar la mitja taronja en el sentit amorós, però jo, en aquest camí fent País,(per)seguint consciència, estic trobant-me, poc a poc, dolçament, exquisits gallons de taronja, amb l'esperança que tots junts fem que açò seguisca avançant, perquè és necessari, perquè queda camí per fer, i perquè m'agrada.
ResponEliminaPotser els utòpics, idealistes i ingenus no fan més que somniar... però hem de tractar que algun d'eixos somnis cobre forma, ixca del món oníric per conviure amb nosaltres en el món de la realitat. Sí, això és el que fa falta,i jo també vull continuar.
M'has emocionat...El pròxim dia hem de brindar, pels camins per recórrer i les nits al ras, recordam'ho.
ResponEliminaBé, com la part sentimental ja l'heu esgotat amb l'entrada i el comentari només queda posar la nota còmica. No sé com els conills poden menjar carlotes... no sé si tenir una vista sana compensa el sabor 0.0
ResponEliminaPer cert, a vingut a visitar-me "Piscis", però no vos preocupeu que m'he pujat damunt de la taula JAJAJAJA.
P.D: He de dir en la nostra defensa que el fet que aquest cap de setmana haja sigut especial no és solament pels magnífics grups que hem escoltat, ni per la meravellosa gent de Morella ^^, estic segur que si haguera faltat algun dels quatre tot haguera sigut diferent... B7s i bona nit.
VISCA El FIMVP!!!!!