diumenge, 18 de setembre del 2011

A la caça de la fi


Espera, 
 confia en mi,
  et contaré mentides a mitjanit,
     t'oblidaré i recordaré com en vinga en gana,
       i sobretot prometo amor entre les pluges de papers esgarrats,
         però confia en mi.


Revisa la meua ànima,
 en silenci,
  i somriu,
   per evitar confrontar:
     ganes i somnolència.


Confia en mi,
 perquè sóc la veritat,
  no t'allunyes...,
    apropa't esplai.


Saps,
 que l'essència d'allò cert,
  rau en la incertesa
   d'on acabarem aquesta nit.


Hi ha un vagó per a nosaltres,
 esperarem a la cua,
  i aprofitarem quan no miren
     per a recórrer els engranatges dels bioritmes.

Desprès,
  quasi sense mirar-nos, 
    claudicarem,
     com a fet quotidià,
       com el ball de les agulles als rellotges,
          als somnis.
             
Quan escoltes la remor de les arrels, corre a la caça de la fi.

dijous, 15 de setembre del 2011

Viatges


 Que vamos a hacer para no cargar
con las mismas cruces y caer en sus trampas
nuestras propias trampas.
Vetusta Morla


Vaig a escriure't una postal en silenci,
 mentre parle de com, quan i sobretot del mai ,
que ens marca continuament, 
que dictamina dictatorialment els cicles
 i viatges de les nostres vides. 

Anades, tornades, silencis i precs. 

No et diré on sóc,
no et diré on vaig, 
ni on t'espere,
ni on fuig,
sols escriure sense lligams
les paraules que em brollen...

Sobrevisc, devoro melangies, les trobo dolces. 

Hi ha cops que et veig,
però no et mire,
cops que et mate sense dificultats 
i cops que morc amb tu.

Galtes, ulls..., que se't menge el vent.

Ara, no et preocupes,
les postals són buides,
els moments d'escriure-les curulls.

Paral·lelismes sobre dunes mediterrànies, somnis i calfreds.

Quan t'arribe aquesta postal, 
                                                          ressegueix-te
                                                                                    ressegueix-me. 

dimarts, 6 de setembre del 2011

Boira d'estiu.




Mira'm,
imagina'm,
perquè no ho saps però estic arrapant-te,
fallint la boira d'estiu que desvetlla el defecte de les nostres ànimes,
ningú escapa de l'efecte hivernacle de les matinades nocturnes al teu costat.

Intente concentrar-me,
amagant les mans sota la taula, 
per fer els càlculs amb els dits, de totes les voltes que t'he cridat,
de tots els cops que veient el teu bon port d'espatlles a mi t'he demanat alè,
dels moments que pels carrerons he vist la feblesa del teu esperit de fang i pluja...

Però fa mig hora,
que observe a contrallum les línies de les meues mans, 
veig la prolongació dels meus dits
i em congele en curtes i arriscades operacions,
sobre el desig i les espurnes sense direcció              
                                               que van morint.
 
Blogger design by suckmylolly.com