Boira d'estiu.

Mira'm,

imagina'm,

perquè no ho saps però estic arrapant-te,

fallint la boira d'estiu que desvetlla el defecte de les nostres ànimes,

ningú escapa de l'efecte hivernacle de les matinades nocturnes al teu costat.

Intente concentrar-me,

amagant les mans sota la taula, 

per fer els càlculs amb els dits, de totes les voltes que t'he cridat,

de tots els cops que veient el teu bon port d'espatlles a mi t'he demanat alè,

dels moments que pels carrerons he vist la feblesa del teu esperit de fang i pluja...

Però fa mig hora,

que observe a contrallum les línies de les meues mans, 

veig la prolongació dels meus dits

i em congele en curtes i arriscades operacions,

sobre el desig i les espurnes sense direcció              

                                               que van morint.