diumenge, 18 de setembre del 2011

A la caça de la fi


Espera, 
 confia en mi,
  et contaré mentides a mitjanit,
     t'oblidaré i recordaré com en vinga en gana,
       i sobretot prometo amor entre les pluges de papers esgarrats,
         però confia en mi.


Revisa la meua ànima,
 en silenci,
  i somriu,
   per evitar confrontar:
     ganes i somnolència.


Confia en mi,
 perquè sóc la veritat,
  no t'allunyes...,
    apropa't esplai.


Saps,
 que l'essència d'allò cert,
  rau en la incertesa
   d'on acabarem aquesta nit.


Hi ha un vagó per a nosaltres,
 esperarem a la cua,
  i aprofitarem quan no miren
     per a recórrer els engranatges dels bioritmes.

Desprès,
  quasi sense mirar-nos, 
    claudicarem,
     com a fet quotidià,
       com el ball de les agulles als rellotges,
          als somnis.
             
Quan escoltes la remor de les arrels, corre a la caça de la fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Blogger design by suckmylolly.com