Espera,
confia en mi,
et contaré mentides a mitjanit,
t'oblidaré i recordaré com en vinga en gana,
i sobretot prometo amor entre les pluges de papers esgarrats,
però confia en mi.
Revisa la meua ànima,
en silenci,
i somriu,
per evitar confrontar:
ganes i somnolència.
Confia en mi,
perquè sóc la veritat,
no t'allunyes...,
apropa't esplai.
Saps,
que l'essència d'allò cert,
rau en la incertesa
d'on acabarem aquesta nit.
Hi ha un vagó per a nosaltres,
esperarem a la cua,
i aprofitarem quan no miren
per a recórrer els engranatges dels bioritmes.
Desprès,
quasi sense mirar-nos,
claudicarem,
com a fet quotidià,
com el ball de les agulles als rellotges,
als somnis.
Quan escoltes la remor de les arrels, corre a la caça de la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada