dissabte, 20 d’octubre de 2012

Sublimació




Escoltes bé,
plous com els arbres
desprès dels xàfecs.

Rius fort,
i enfiles les teues urpes
per la meua paciència.
Amb un cop de vista,
acabes amb tot,
sempre romans,
desgraciada permanència la teua.



Tanques les portes,

els llums i t'esvaeixes,
Perquè és tan elevada l'excel·lència


que sols l'absència 
et permet resseguir els plànols.

Mates els ocells
però tu mai,
mai t'acabes de fondre,
I encara avui somiaré amb la sorpresa,
amb les coses que no són tu,
però que la sèrie literària t'adscriu,
inherent.

Desesperaré
el senyal,
allò que configure
que si, ets fum, 

                   però també quelcom...
Mínimament
Anònimament
un poc sòlid.

divendres, 13 d’abril de 2012

Paciència



Tic-tac,
És el meu crit,
Sord,temps i…
Malaltissa papiroflèxia
D’avions condemnats
A l’abisme més fosc,
Més profund,
Més proper a l’ombra.

Res, res, res,
Has perdut la connexió,
El metrònom balla sol avui,
I ahir,
I possiblement ho farà demà.

Fuig si ets valent,
Només estàs
Per covardia,
Només estàs
Per inèrcia,
Necessitat,
Angoixa.

La teua pell
Es declarà en permanent
CARNESTOLTES,
DIMECRES DE CENDRA
I APRESSURADES I MUDES MORTS.

La teua esquizofrènia
Va penetrant els meus nervis,
Les neurones embogeixen,
Ets paraules, poesies, somnis...
Una puta descolorida,
Atemporal, errada
I contaminant utopia.

Previnguda insensata,
Camine molt espaiet,
Esperant, esperant, esperant,
El menú de la setmana,
Les paraules del dia,
Esclavitzant silencis monosil·làbics,
Impossibles i evidents.

Guerra freda
Rebentant a les meues mans,
Tu no,
Aliè, estúpid, llunyà,
Comptes amb el sempre,
La temptativa,
Perfecta
i estàtica pau d’una capsa de cartró
Que adverteix:
No apilar
Fràgil
Pesa
Es trenca.
No et toca.
Clar tens l’esforç,
Línia 0, punt mort,
Camines segur sobre la sorra
I fixes la vista a l’horitzó,
Camine per la sal de les ones,
Esvarant, fixant la vista en els rellotges.

Tu vius,
Jo visc,
Respirem.
Mai existirem

dijous, 5 de gener de 2012

Plomes





"Que nadie toque este amor.
Que todos ignoren el sigilo de nuestro cielo nocturno
y el secreto sea el aire dichoso de nuestros plácidos suspiros".
Darío Jaramillo



Traspassant-(te) la pell,
tens els ossos tan suaus
que em fa por,
por...,saber que mai et trencaràs.

Fills del circ,
en constant canvi,
però sempre,
                sempre
amb el mateix espectacle.

No sé on podria mirar,
no sé on podria tancar els ulls,
la rotunditat de les paraules
angoixa el seny,
ja no hi ha sortida.

Claudicarem a les portes del
setè infern,
no em tremola la veu.
Fixat-hi.

Has estat esquarterant les ales
que et vaig regalar,
ara t'hauré de deixar en solitud,
tu i les plomes.
 
Blogger design by suckmylolly.com