Tic-tac,
És el meu crit,
Sord,temps i…
Malaltissa papiroflèxia
D’avions condemnats
A l’abisme més fosc,
Més profund,
Més proper a l’ombra.
Res, res, res,
Has perdut la connexió,
El metrònom balla sol avui,
I ahir,
I possiblement ho farà demà.
Fuig si ets valent,
Només estàs
Per covardia,
Només estàs
Per inèrcia,
Necessitat,
Angoixa.
La teua pell
Es declarà en permanent
CARNESTOLTES,
DIMECRES DE CENDRA
I APRESSURADES I MUDES MORTS.
La teua esquizofrènia
Va penetrant els meus nervis,
Les neurones embogeixen,
Ets paraules, poesies, somnis...
Una puta descolorida,
Atemporal, errada
I contaminant utopia.
Previnguda insensata,
Camine molt espaiet,
Esperant, esperant, esperant,
El menú de la setmana,
Les paraules del dia,
Esclavitzant silencis monosil·làbics,
Impossibles i evidents.
Guerra freda
Rebentant a les meues mans,
Tu no,
Aliè, estúpid, llunyà,
Comptes amb el sempre,
La temptativa,
Perfecta
i
estàtica pau d’una capsa de cartró
Que adverteix:
No apilar
Fràgil
Pesa
Es trenca.
No et toca.
Clar tens l’esforç,
Línia 0, punt mort,
Camines segur sobre la sorra
I fixes la vista a l’horitzó,
Camine per la sal de les ones,
Esvarant, fixant la vista en els rellotges.
Tu vius,
Jo visc,
Respirem.
Mai existirem
