dimarts, 29 de gener del 2013

Un cafè amb llet


Nocturnament la drecera del teu cor s'esmuny
entre els sons dels cotxes
que recorren el pont
i deriven a la carretera 
que duu al cementeri,
 instaurat entre la fi dels teus dits
 i la punta d'una fletxa,
 que recorre com una milotxa el cel que ens separa.

No ets la meua eternitat,
 ni l'espurna d'un estel 
que sempre brilla al cel, 
més bé eres el buit, la incògnita.

No sé si convidar-te a un cafè
o ofegar-te entre la barreja de llet i sucre,
que tant em fastigueja
fins que t'ofeguis en la profunda dolçor d'un estat atemporal,
                                                                                    immortal

Faré coloms amb les mans per enganyar-me,
sentir l'aire,
la llibertat del silenci.


1 comentari:

 
Blogger design by suckmylolly.com