Les gotes s'agrupen en els cristalls,
se t'estan entelant les pupil·les i
això sempre és perillós.
La claredat és solament incertesa
que s'agrupa sobre els miralls que
reflecteixen la inexistència plena,
et devora per dins un foc capaç
de matar, esquarterar a tota la pluja
que necròfilament gaudiries.
Les gotes s'agrupen i diuen prou,
i diuen fuig...,
perquè l'atracció és una tela d'aranya que t'ofega
i consumeix la teva calidesa.
Les gotes s'agrupen.
Les gotes s'agrupen en els cristalls
i d'un temps a ara no corren,
solament s'agrupen..., immòbils.
alguna es mou per la inèrcia
si afortunada la viola el vent dels trens.
Però les gotes s'agrupen en els cristalls
i formen la mirada profunda i existencialista
que marca la fi de constel·lacions i silencis.
Les gotes s'agrupen com a forats negres,
pensen devorar-ho tot d'una vegada i per sempre,
pensen en tornar a caure, ballar,
volar..., però sobretot, abandonar el fred
glacial que les va convertir en el que són ara:
desconegudes.
