Forats negres

Les gotes s'agrupen en els cristalls,

se t'estan entelant les pupil·les i

això sempre és perillós.

La claredat és solament incertesa

que s'agrupa sobre els miralls que

reflecteixen la inexistència plena,

et devora per dins un foc capaç

de matar, esquarterar a tota la pluja

que necròfilament gaudiries.

Les gotes s'agrupen i diuen prou,

i diuen fuig...,

perquè l'atracció és una tela d'aranya que t'ofega

i consumeix la teva calidesa.

Les gotes s'agrupen.

Les gotes s'agrupen en els cristalls

i d'un temps a ara no corren,

solament s'agrupen..., immòbils.

alguna es mou per la inèrcia

si afortunada la viola el vent dels trens.

Però les gotes s'agrupen en els cristalls

i formen la mirada profunda i existencialista

que marca la fi de constel·lacions i silencis.

Les gotes s'agrupen com a forats negres,

pensen devorar-ho tot d'una vegada i per sempre,

 pensen en tornar a caure, ballar,

volar..., però sobretot, abandonar el fred

glacial que les va convertir en el que són ara:

desconegudes.