dilluns, 4 de febrer de 2013

Malsons diürns


Fa fred i sento el buit,
el no-res pasant cromàticament 
pel sostre desordenat,
atractiu..., etern.
Estic a les fosques 
en una gran habitació
repleta del resso de les hores immortals,
l'alè dels vins,
les esquenes
i una tenebrosa harmonia insuportable. 

Tot resta en silenci, 
un teatre espectant 
-en primícia la remasterització de Cormenjat-,
ple de titelles famolenques 
que comencen devorant-te 
els dits dels peus,
per acabar menjant-te el cor.

Quan no estàs, no existeixes.
I eres paraules imaginades,
moments imaginats
i la crua supervivència. 
Casualment t'enfiles per ací, 
                     marxes per                             allà,
i es fonen les parets 
convertint-se en petits floquets de neu 
que van glaçant l'absència 
que és ara un meravellós i pacient paisatge invernal.

                                                                          Reflexos llunyans
a una llacuna estigia repleta de lletres.
Es consumeix,
s'evapora,
s'escapa del seny,
se'n va,
no pots aturar l'impacable avanç,
el món devora les restes
i la pols és una existència
per a un grau major d'inexistència
tot és fi quan el cigarret et crema els dits. 
Sabràs, podràs, coneixeràs... 
el destí del benestar,
                                                                            reflexos llunyans
a una llacuna estigia repleta de lletres
lletres covards.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Blogger design by suckmylolly.com