Precipicis de la carn.
Alguns cops la desesperació
i jo follem per curar la teua presencial absència,
però sols trobem carn i ossos i menjar.
Llavis ferits.
On s'agrupen penya-segats,
cada ale més fred,
cada ale més fosc...,
però dolçor a les ferides,
arrapades a la terra,
el fang, la vida.
Busquem el crit.
Llistem mentalment tasques per fer,
no passa res...
i la cinefilia ha de rescatar-nos,
-in memoriam-
sols un crit a l'estil Hitchcock
ens deslliurarà del sexe dels plastidecors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada