La llunyania és propera avui,
addicció sempiterna d'horitzó
-on s'amaga l'Univers-,
et fumes la respiració
i em fas aterrar.
Tria el teu present,
trie el meu present
Desprès de l'aritmètic esperar,
les aristes, les ferides de l'ànima,
i els somnis que et pertanyen...
continuaves sent un país exòtic,
una absència silenciada
Tria el teu present,
trie el meu present
El so domina la furibunda cuirassa,
et vas desfent i quedes net,
amb la mirada sincera
i tota la Atlàntida amagada a dintre.
Tria el teu present,
trie el meu present
Jo tinc les meues runes,
sols les presenteixes,
jo tinc els buits atemporals,
els rellotges que tu empres espatllats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada