La realitat ha perdut veracitat, el Sol no em deixa veure l'horitzó amb claredat, ara fa fred. Em tremolen les cames, però es presenten estàtiques, la reconstrucció ha acabat, hi ha un puzle als meus peus en el que cap peça encaixa, és preciós. No he entès mai allò d'encaixar en cap lloc, les peces estan tan maques soltes, tenen tants colors, tenen la llibertat entre les seues mans , la llibertat de viure, respirar i triar una peça que no continue cap dibuix, ni cap patró.
Un esternut dibuixa el realisme del sostre sense astres, un calfred fa emmalaltir a l'ànima -ha caigut en el parany-, els caçadors furtius es dediquen a crear un paratge natural i el món és ferm en la seua decisió de ballar algunes nits amb la lluna.
Avui no m'espereu aixecats, estaré trencant fanals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada