dilluns, 7 de març de 2011

Hau.

La meua ànima crida fort, 
                                    mentre, 
amb el cap baix,
camine entre el desert d'edificis
i matiners destorbs de la soledat.

Calla!
perquè no t'escolten
i estàs malferint-te l'alè,
la veu se't tènue, 
estàs morint-te als  meus braços, 
empalidint...,
i m'acarones els cabells,
i t'acarone el rostre. 

No hi ha res més sota terra,
que morts,
arrels i silenci. 

 De tant de fugir,
ens hem trobat cara a cara, 
així que desperta, 
calla!
 ...i roman dintre de les meues entranyes, 
no hi ha treva. 

El món és un joc de xiquets, 
indis i vaquers,
i portem a les galtes un parrell d'arraps sagnants, 
...plouen plomes de corbs 
que es fonen amb la lluna.

Per fi el silenci,
dormir sobre flors de cotó,
 i respirar amb força,
                                    aire negre.
 
Blogger design by suckmylolly.com