dilluns, 21 de febrer de 2011

Menja't el SI, menja't el NO.

Un pètal més al terra...

menjaré flors, ara 
i endavant.

Encara morta en menjaré,
les corones,
encara viva,
les absències al prat.

I em sagnaran els llavis
per les espines,
i fingiré fortalesa,
                         femme fatal
serà el pinta-llavis roig,
el delit.

Suïcidi temporal,
ofegant-nos
a un mar de margarides,
i desprès l'atemporal
taüt de roselles eternes.
Segur que serà tard.

I encara tard vomitaré,
pètals, tiges i espines.
Cridant al cel!
i plourà, ja ho crec que plourà...
i m'agafaré a l'atmeler,
com a un clau al roig viu,
- les rosselles, assassines-.

...i potser l'últim

dilluns, 14 de febrer de 2011

Xàfec


Puja a la cadira i enlaira els braços, desprès tracta d'atrapar el globus abans de que comence el viatge i de nou te'n adones que et quedes amb la corda lligada al turmell. Reclòs al terra. Les parets plenes d'arraps, per delir-se i veure com la tortuga és a la sopa i la llebre té el bòlit més ràpid de la cursa.
Tot un museu de cera, som com ciris de processons de gran fervor, i la metxa pren quan fent esforços es piquen l'ullet i vencent a l'estat d'entreson guaiten darrere les portes, sempre tan tancades.

Mai has caigut a terra exhaust desprès d'haver parpellejat al ritme del sístole diàstole amb una força que et cremava els ulls? Ens exhaurim i com a Hamlet li passà, no sabem si estem dormint o morint. Cada vegada són més els grups de moires , més fils i entrebancs, almenys ens queda relliscar pel fil i dormitar al cistell, entre la llana i les sobres.

Cinc segons, abans de que els corbs facen esclatar el cristall de la cabina i el telèfon quede suspès. Quan el setge triomfe, deixa'ls el terròs de sucre i fes-te un cafè carregat de dolça sorra. Serà el moment clau, l'aigua banyarà els teus peus, un parell d'ales polimorfes, una, dues i tres...
                                                                                                                       A volar!

divendres, 11 de febrer de 2011

De les històries dolces per a no dormir...


Un fil de veu entre el continu estat atemporal,
un fil que surt de la boca i recorre el cos,
com tisores que segueixen línies de punts.

Llibres al cap com cançons de bressol,
però ningú dorm
amb ulls com a plats,escoltant:

Un parell de reis 
amb corones d'espines 
repletes de roses
que caminen amb decisió cap a guillotines, 
que passen de llops de mar a nàufrags. 

El cor amb batecs ben accelerats,
pensant en una creuada,
on no hi han promeses de cel,
d'on prové l'espenta?

Els voltors guaiten en la llunyania,
que ompli les mesures objectives,
i la ciència es desmembra violentament,
esquitxant qualsevol indici d'ajuda,
omplint de sang les palpebres de les ànimes.
Terrenalment patètiques, celestialment inexistents.

Prometre és delicte,
delicte en la delectança de salvació,
i estic infectant-me les ferides,
i estic desperta,
i estic volant de cap al precipici.

Sempre amb dolcessa
escoltant o contant
històries per a no dormir,
amb els ulls com a plats...

-escolta, no et deixes vèncer,
vell llop de mar.
 
Blogger design by suckmylolly.com