Hi ha una festa al sepulcre, es riuen d’allò del silenci-sepulcral-, és cert que ningú parla, ballen, beuen i riuen a la vegada que juguen a endevinar el significat d’onomatopeies. Guanyem.
Desconec l’art de l’arquitectura, però tinc una casa feta a mà a la vora del tallant fil,que va des de la lluna a tants altres llocs, res celestial. Hi ha contractats per a plorar als vagons dels trens, potser perquè la naturalesa fingida ens allunya dels instints més bàsics i ens proporciona un salconduit per a entrar a l’elitisme de tapar-se les orelles i repetir amb una musicalitat odiosa un lalala a compàs estricte.
TEMPS
Vint-i-quatre hores no asseguren un Carpe Diem o la glòria solemne de la mort gitada amb la vida al arribar les dotze. Tot allò sacsejant no es mesura amb nombres, es mesura en paraules, en paraula, en instant.
ACCIÓ
Ni promeses, ni bona educació, massa superflu com per a ser una veritat acompanyada de absoluta, fracàs és la bandera dels vencedors. Caiem i caiem als mateixos pous dels que es xafardeja, no em contes històries, ni drames ni comèdies, res es pareix a la historia que et puc contar jo, es diu vida i té certa veracitat passades les dotze.
Quan recorria les voreres sempre per l’amenaçador precipici que indicava persona o vehicle, em subjectava a fanals predisposats cada cinc llambordes, però ara que no ens dirigim la paraula, és molt més divertit, sóc tan xicoteta que els peus no em toquen el terra.
Brutalitat lògica amb espuntaments a la matinada, el sentit al sense sentit, jugarem al penjatu amb els contestadors per a fer una collita productiva convertint allò tòpic en utòpic, desprès la parcialitat serà per a la solitud, la resta les paraules del contestador. Altera'm, altera't, alterem-nos, altereu-vos…, emmordassa al Sol i pateix per la llum més forta, fica’t protector si tens ànims i si algun farmacèutic coneix un d’efectiu contra la llum reflectida entre astres.
