dimarts, 19 de març de 2013

Reflexions de cosmonautes


Tenim els somriures buits però les dents esmolades,
no sabem estimar-nos sense els sagnat i les ferides complexes,
ens hem intentat, imaginat, corroborat i sentit en cada fi del món,
però tenim el cap ple d'arraps i fang, el cos mort i els somriures buits.

Arribat el setge, hem amagat les banderes i hem obert les portes
per lluitar a colp de vers,a colp de bes,
tot i així, ens hem trobat sota terra entre arrels i ossos,
presoners d'un destí lliure que ens vam programar,
i ara amb la fi del setge carregarem amb els castells de terra bruta i mar.

Sempre seràs a les curses i als jocs populars,
vius i viuràs a les novel·les i les cançons,
apegat al collage de la infinita somnolència menja-homes,
caminant en paral·lel pels miratges de la cosmonàutica...
per cada arrua que t'apaga,una paraula que et rescata, sempre seràs.

Hem viscut per sobre les nostres possibilitats,
per sobre la nostra valentia,
imaginant que el nostre microcosmos no orbitaria amb la Terra mai.

dimarts, 12 de març de 2013

El sexe dels plastidecors



Precipicis de la carn.
Alguns cops la desesperació
i jo follem per curar la teua presencial absència,
però sols trobem carn i ossos i menjar. 

Llavis ferits.
On s'agrupen penya-segats,
cada ale més fred,
cada ale més fosc...,
però dolçor a les ferides,
arrapades a la terra,
el fang, la vida.

Busquem el crit.
Llistem mentalment tasques per fer,
no passa res...
 i la cinefilia ha de rescatar-nos,
-in memoriam- 
sols un crit a l'estil Hitchcock 
ens deslliurarà del sexe dels plastidecors.

diumenge, 10 de març de 2013

Intervals sonors


La llunyania és propera avui,

addicció sempiterna d'horitzó
-on s'amaga l'Univers-,
et fumes la respiració
i em fas aterrar.


Tria el teu present,

trie el meu present 


Desprès de l'aritmètic esperar,

les aristes, les ferides de l'ànima,
i els somnis que et pertanyen...
continuaves sent un país exòtic,
una absència silenciada

Tria el teu present,
trie el meu present 


El so domina la furibunda cuirassa,
et vas desfent i quedes net,  
amb la mirada sincera
i tota la Atlàntida amagada a dintre.


Tria el teu present,

trie el meu present 



Jo tinc les meues runes, 

sols les presenteixes,
jo tinc els buits atemporals,
els rellotges que tu empres espatllats.


 
Blogger design by suckmylolly.com