Vora el foc, el foc que calfa l'ànima, la crema, és avui que arribat el afusellament.
Vora al foc que fa remoure els racons del meu cos -no és passió, és llibertat- l'afusellament és imminent, fora visió, fora sentits, només sentir amb l'ànima,el foc de les bales travessant l'esquena d'un cos cansat.
El tremolor és inexistent al caure al terra decisivament, obrint els ulls, olorant les flors de l'hivern...,la terra al pit i les dents al món.
Avui hi havia un afusellament intern, tot un èxit, tot un sacseig per a l'ànima que restava tranquil·la.
Vora el foc ,el plaer de sentir la vida dintre de l'ànima, ni destins, ni santa providència, només el foc que purifica. Ja no li importen moltes cosses que mai ha entès ,mai entendrà, ara és l'entusiasme,l' estat que regeix ,abans compartit amb els antics déus, ara nostre.
Avui hi havia un afusellament intern, tot un èxit, tot un sacseig per a l'ànima que restava tranquil·la.
Vora el foc ,el plaer de sentir la vida dintre de l'ànima, ni destins, ni santa providència, només el foc que purifica. Ja no li importen moltes cosses que mai ha entès ,mai entendrà, ara és l'entusiasme,l' estat que regeix ,abans compartit amb els antics déus, ara nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada