Menja't el SI, menja't el NO.

Un pètal més al terra...

menjaré flors, ara 

i endavant.

Encara morta en menjaré,

les corones,

encara viva,

les absències al prat.

I em sagnaran els llavis

per les espines,

i fingiré fortalesa,

                         femme fatal

serà el pinta-llavis roig,

el delit.

Suïcidi temporal,

ofegant-nos

a un mar de margarides,

i desprès l'atemporal

taüt de roselles eternes.

Segur que serà tard.

I encara tard vomitaré,

pètals, tiges i espines.

Cridant al cel!

i plourà, ja ho crec que plourà...

i m'agafaré a l'atmeler,

com a un clau al roig viu,

- les rosselles, assassines-.

...i potser l'últim