No tinc la llicència,
les bales són terrossos de sucre que ficàrem al poliol,
l'esclat mai encertava però el soroll si.
Al bosc es fàcil disparar i tancar els ulls,
però els boscos s'han fet àgils,
saben on clavar les branques i fer-te llançar l'escopeta ben lluny.
I així ara, al mar de fulles i amb les botes d'aigua ficades...
...acaronaré l'aspidistra, fumaré acant
i em llançaré a cada penya-segat.
Em menjaré un entrepà de miratges
amb crema de cacau
i beuré una mica d'aigua amb llima i lletres.
OXíMORON
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada